llavor fulla flor fruit llavor, temps en diem de tot això
anxoves floreixen en llaunes
i ametllers en camps
i floreixen també segons quins bombardejos
m’assegura el magnífic guillem
i floreixen pits
però l’aigua tot s’ho emporta
i més o menys
podem acabar digerint
com serps o cocodrils
amagats sota els sargassos
(les anguiles ja no tornen però)
i per tot arreu en els boscos
sobretot de nits
hi ha velletes que tot ho endrecen
hi ha rituals que se fan sols
hi ha sorolls hi ha costums
orquestres de fullaraca
i hi ha animals que passen gana
i es rellepen en els caus
fosques ferides humides
amb seca boca desdentada:
tot m’ha sortit malament
no em puc creure tanta sort!
Víctor Bonet Arbolí
Mira el món com vulguis, sempre hi trobaràs un costat de dia i un costat de nit
Goethe
DIVISA
Fem l’escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners,
fem l’escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l’escamot dels soldats d’avantguarda:
el primer bes que se’ns doni als primers.
Joan Salvat-Papasseit
Tinc un amor que no me l’acabo
que se’m fon al mig del ventre
La fosca del ventre no deixa veure el sol,
la pell esquiva la carícia.
Tan diminut, tanta llavor que s’enfilava…
Petit dins meu, no vas trucar a la porta.
Aloma
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir por.
Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Montserrat Abelló
El meu amor és un còdol que es trenca,
que fa nit entre el tall de la cella.
És un bosc de garrova i d’ullastre
i d’orquídia salvatge.
Blanca Llum Vidal
He vingut a precedir, i no a presentar-vos re, perquè l’acte de poetitzar, que significa crear, i crear significa fer, no vol intermediaris, sinó acció directa des del soterrani de l’esperit fins al cel dels estels del món. L’onada peta i rebenta i s’estavella contra la roca perquè sí. Rere l’erecció sensible d’escuma hi ha l’emoció salada de les marees de l’ésser, i, enllà, els pensaments airosos dels vents del Sol, i més lluny encara el foc intuïtiu de l’esperit del món. I així us descrivim les quatre funcions psíquiques dels humans i els quatre rius que neixen del punt zero de la gènesi del paradís i els quatre punts cardinals de la terra del temps i de l’espai i els quatre estats de consciència de l’univers.
Gerard Horta
SILENCI VEGETAL
Claves l’esquena a l’escorça del vern.
Sents com l’atzar es fon amb el silenci?
Tot és fàcil en aquest lloc fondal:
l’aigua oculta en les arrels de la terra,
la molsa, el liquen, la fulla terrosa,
el so del vent, les branques maternals.
És l’hora de llançar-se escorça endins,
fer via cap a l’àtom vegetal.
A l’esquena, senyals de claror i ombra.
Senyals cada cop més purs, més precisos.
Jordi Colomer
A SÀLVIES EM CONVIDES
Sé que ara llepes la pell
que de lluna se’ m cures
que el temps que diu volta, revoltes,
que de salives secretes a sàlvies i estrets
cloroforms que amb la terra conjugues
t’hi vesses amb tots teus mil polsos
la bestia que udola dins teu, fera
blava amb rebot, que rodoles d’amor,
la imparable – una nit se’t beuré.
Josep Grifoll
BESÀVIA AL BALANCÍ
No deixis de moure el balancí,
enrera fins ahir,
endavant fins demà,
ja no hi ha sostre, ni terra, ni present,
però les parets de l’ànima segueixen rectes.
Dolors Miquel
Preneu un mot qualsevol i el feu girar per una idea, amb la confiança que el frec del mot per les parets de la idea explicarà millor la idea que no pas dient-la directament.
Perejaume
ODÍ
Cap resposta al perquè
sense article de fe
rebre el coneixement
amb baules dialèctiques
per assumir les causes
d’un tot inabastable
amb un aval diví
sense rebre contesta
remetre a la pregunta
i nodrir-se del sol
i rellegir les pedres
escoltar de bell nou
el crit dels animals
els concerts vegetals
auscultar el pit de l’altre
sostreure’s per romandre
al reflexiu del verb
negar-se al sí dictat
de mants auguris ígnics
i emprar l’alfabet
ocult al mineral
per signar del teu puny
en primera persona
un traç al firmament
i esdevenir estel
fugisser com la màgia
en conjurar el caos
per creuar l’infinit.
Ester Xargay
CANÇÓ
L’amor ho cura tot i no et fas vell,
és perfecte contra els grans,
la sífilis del cervell
i la tristor de les mans.
L’amor, que juga a daus amb la fortuna,
cura de tot, menys de mirar la lluna.
L’amor, la pedra, l’esguard de l’esfinx,
l’estrella que guia el foll,
els yangs amagats als yins,
l’orgull que plega el genoll
i som iguals, que val tant l’un com l’una
i no ens manem, prô ens pot manar la lluna.
L’amor, la cara oculta de la mort,
fa moure veles i vents,
és tan fluix que no n’hi ha gens,
qui sap si en té, d’amor, o si en dejuna?
L’amor és déu…!?
L’únic déu és la lluna!
Enric Casasses
1976 FELIÇ
Surto de cal Tià amb la coixinera
amb un pa blanc cremant, que encara cruix.
Vaig empassant-me’n, de moment, l’embruix
que regala l’aroma falaguera
fins que, on es troben figuera i raval,
captiu d’una avidesa no aturada,
n’escrostono la cresta més daurada
que paladejo com pa celestial.
Aquest matí pausat i trencadís,
amb una olor en tinc prou per ser feliç.
Ton Armengol
Herba dallada ja só.
Dalt d’un carro viatgera
trontollo per la drecera
i em migraré en un racó.
Jo, que veia – i és millor –
fruits rodons de la pomera
i la lluna tafanera
amb sa mel sense dolçor,
entreveig el que m’espera:
ull irat de masovera
i menyspreu de ca liró.
Sóc bri verd i el groc ja em taca,
dintre el ventre d’una vaca
aniré d’un bot i amb por.
Mercè Rodoreda
VARETA DE SAURÍ
Una cançó dorm en totes les coses,
que somien, somien sense pausa,
i el món es posa a cantar tot de sobte
només que encertis la paraula màgica.
Joseph von Eichendorff
AMETLLANT
Despullat de fullatge,
el punt de saba
just pel brot
vergonyós,
mugró amagat
entre les flors,
estirant els dits
acaronant la nit
amb la pell humida
de petons
de boira baixa
Oh, bon Sol!
Arrenca’m d’entranya
un vestit verd
un somriure porcellana
cristalls a l’alba i
perfum de calma
a l’horabaixa
No era mort,
era arrels
era en silenci
era hembrió
de quart creixent
de crisàlide
de primavera.
Flor a flor
desplegant ales
brot a brot
enfilo la branca
cap a tu,
lluna plena
ametlla blanca.
Llorenç Barba
Faig de no res, amb mots, un provisori
replà, quan ja l’escala no segueix
i dóna al buit—
des d’on es pugui veure
l’esplanada del temps amb somnis aparcats
per sempre més: al fons, un monòlit de pòrfir
que no respon a cap interrogant.
Joan Vinyoli
Perquè l’aigua comprimida
dels abismes on vivim
ragi,
falten
tonelades de malgrat tot.
Aquells dies que vindran
i no hi serem.
Joan Vinuesa
SANT PERE DE LA FIGUERA
si mai penseu ‘gafar el camí del sanatori de la ment veniu a mi: us ensenyaré com el sol brilla molt a prop del vell hotel com l’horabaixa es menja el fil dels vells perfils dels horitzons superposatsperquè jo sóc el guardià del temps vaig arribar ja fa molts anys, molts més de cent vaig arribar ja fa molts segles i molts segles i sempre amén i ara el meu esperit flota entre els arbres i tinc el cos ple de senyals si mai penseu ‘gafar el camí del sanatori de la ment veniu a mi: us ensenyaré com podeu fer cent mil camins exempts de pau com un nou pas a cada instant i amargament s’enduu el record dels passos fets darrera teu jo sóc Sant Pere de la figuera i en una branca hi tinc les claus del cel jo sóc Sant Pere de sota els arbresi en una de les branques hi han les claus del cel vaig caminar cent mil camins horitzontals però l’horitzó no em va esperar ni un sol instant va seguir sempre quinze dies davant meu fins que vaig rebre un telegrama d’orient dient tant sols: ”damunt l’estany verd i tranquil s’ha obert la flor del lotus groc” AIR MAIL
si mai penseu ‘gafar el camí del sanatori de la ment veniu a mi: en arribar assegueu el cul i no us canseu els peus i us ensenyaré
com ho heu de fer per cavalcar la ratlla blava que hi ha al fons de tot del mar
perquè jo sóc el guarda de l’espai vaig arribar i l’únic camí és vertical
vaig arribar i m’acollí el vèrtex sideral que m’esperava i ara el meu esperit
flota entre els arbres i tinc el cos ple de senyals
Pau Riba
PLUJA
És pluja el cor on l’aigua diposites.
Amb gerres iguales les fosques de tardor.
Després de molt bufar,
vas prenent les graneres
i, en va, intentes de reprendre el foc.
Alhora que la fosca oculta certs paratges,
a dins i a fora hi vas trobant paisatges
munyits de son
on cada gota prendrà la darrera
fermesa per engalanar-te el pit.
Fecundarà l’hivern la noció de glaçades.
Mes ara, l’intent
és feixuc i tan sols
la imatge d’uns paraigües que s’endurà el vent.
Alfons Navarret
He fet volar l’estel, ben alt, del meu anhel, i no l’has vist.
Rosa Leveroni
… vindrà la nit…
Hauràs capit el dia?…
Xavier Giol
El viatge és llarg,
el ritme és lent,
el vent és el bo.
Alena
Llegir més: Inspiracions 2017 | Inspiracions 2018 | Inspiracions 2020