bedoll
FER MEMÒRIA
Vull fer la vida lentaperquè passin els dies sense témer-se’namb la serenitat de les estacions
que arriben justes en cada cicle
amb l’humus de la memòria
alimentant-les sense treva
Vull fer la vida lenta
perquè l’amor s’eixampli per tots els sentits
i no deixi lloc a cap mort quotidiana
Biel Mesquida
SERVERA
“hom pot saber tota re natural
segons que enteniment ateny lo sensual.”
Ramon Llull
Mentre un nom ens posa nom
i som el nom de l’element
de la paraula on ix el nom
passen segles, vénen albes,
cauen fruits i es fan cistells.
I també, a dins el bosc,
hi passen coses, i se n’hi pensen…
Existim en les cançons
que en el món hi ha.
I així, Foc i Aigua i Terra i Aire
i l’amplitud que hi ha en el ser
pur oposat i alhora amic
van donant la primordial,
l’elemental, la concordant
rima del món…
Blanca Llum Vidal
freixe
Arbre meu
que n’ets de teu
amb tes fulles lobulades
i els degotalls enganxifosos
de resina rutilant.
Clorofil·la, sargantanes i formigues,
tu ets la gran ciutat!
Sacrifici a les branques
i eriçades meravelles per arrels.
Que no et tallin!
Sigues lliure!
No t’assemblis a ningú!
Que se sàpiga que ets
un arbre de la vida.
Joan Vinuesa
VERN
POE (MA) AL SAFAREIG D’ÀGER
Recordo estar mirant l’arbre
i haver-me d’obligar
a veure-hi un arbre, i res més.
La visió, però, se me’n va de les mans.
De seguida veig ombres de dones,
figures i formes de cares al tronc
(de gent coneguda) i amors impossibles
penjats tristament de les branques,
mentre el gandul rajolí del safareig
repeteix un fragment
d’un nocturn de Chopin,
sense parar, i als meus ulls
s’hi acumulen tots els mals passats,
i un gran corb (el d’Isop no, el de Poe),
que era allà i ho ha vist tot,
s’enlaira grallant,
em mira i em diu:
fins mai més.
A vegades enyoro la sort
dels qui miren un arbre
i veuen un arbre i res més.
Arbres. Homes. Ocells.
Sentiments. Paraules.
Tomàs Arias
SALZE
Dius que he tornat
la lluna plena
al fons del pou,
germana oreneta:
Que sigui cert!
Vull que la hi vegi
i vull que hi caigui,
en l’intent
de tots-cap-home
de matar-me,
havent parit
la lluna nova
en un cove.
Laia Martinez
ARÇ BLANC
CANÇÓ D’ABRIL
Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l’hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s’arrisca gaire.
Hem de sortir d’aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l’aire germinal
amb ulls d’infant, que miren alt.
Clementina Arderiu
ROURE
TANT S’INCREMENTA…
Tant s’incrementa com més va cremant
la força de buscar allò que s’oculta,
tant més veurà clarors el pensament
com més gosi mirar en l’obscuritat.
El cant del gall és ric a mitjanit, la lluna plena em dobla la fortuna.
No moriré de cap angoixa ardent
si visc perdent-me, sempre enamorat.
Joan Vinyoli
BOIX GRÈVOL
MARE NOSTRA
Mare meva, que no ni sé on ets,
de qui només en tinc el nom…
Mare nostra que esteu en el zel
sigui santificat el vostre cony
l’epidural, la llevadora,
vingui a nosaltres el vostre crit
el vostre amor, la vostra força.
Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
sobre la terra.
El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
I no permeteu que els fills de puta
avortin l’amor, facin la guerra,
ans deslliureu-nos d’ells
pels segles dels segles,
Vagina.
Anem…
Dolors Miquel
avellaner
COSES QUE PASSEN
un cop fet i satisfet, l’amor
i assadollats els seus anhels
obre els ulls i surt del somni
en un mas entre conreus
la que abans era princesa
d’un malson sense remei
ara és dona enamorada
d’un molt ben plantat pagès
que ni el pagès ni aquesta vida
canviaria mai per res
prefereix dormir a la palla
que damunt llençols deserts
que el palauet era una gàbia
i aquí respira a cel obert
allí tot li semblaven somnis
i aquí el corcó et manté despert
viure a palau s’escriu en prosa
viure a pagès s’escriu en vers
Pau Riba
vinya
EL VI
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
Vicent Andrés Estellés
HEURA
No davalla de les muntanyes
a les parpelles, aquesta son.
Se t’enfila pel turmell
mentre camines per uns carrers
on t’hi has deixat ja molts reflexos.
S’arremolina densament en la conversa,
es filtra a les veus, i parla,
diu coses des d’ahir, inventa
crucifixos, matemàtiques,
balances amb platets encoixinats
per dormir tot esperant
un veredicte i que no arribi.
Guim Valls
CANYA
Ens hem tret la pell i ens hem encès el cor
Que ara batega roent com el ferro fos
I sabem que podríem córrer i no parar
Traspassar murs fins l’últim cop d’alè
Res d’aquest món podria aturar-nos
No sents com l’udol del vent ens és coratge?
Ens hem tret la pell endurida pel món
I ara som nens tota l’estona
Les cicatrius no eren tan fondes com semblava.
M’he encès el cor i ara no hi ha volta enrera
I se que puc córrer i no parar
I que quan caigui exhaust i faci l’últim cop d’alè
Tu seràs amb mi igual que el vent
Que ens recorda que som lliures
Per prendre el meu relleu.
Ramon Fustegueres
SAÜC
La Lluna i la pruna
ens recolzarem a l’ampit per fitar l’aigua
giravoltarem turó amunt i
remorejant lleument
semblarem teranyines
i hi perdrem els estreps
faré la guaita de nit
i afollaré
cop rere cop
la tercera dimensió de l’ombra de la fe
que ja m’han esquilat abastament
i penso a què treu cap
de ser musclo d’aquesta olla lírica
si Cal.líope es pot haver amagat l’ou
sota el vestit
i segurament
no ho notaria ningú
Carles Hac Mor
Llegir més: Inspiracions 2018 | Inspiracions 2019 | Inspiracions 2020