La contemplació del Cel ha estat essencial en la mesura del pas del temps. Encara avui, els noms dels dies de la setmana ens recorden que estaven consagrats als set cossos celestes més brillants que observem des de la Terra.
Lluna
Els desitjos. Allò femení, les emocions, la percepció i els somnis. Regeix el moviment de les aigües i els fluids de la vida.
És el satèl·lit natural de la Terra. La deesa mare. En la mitologia grega és anomenada Selene, que significa “llum”.
Mart
L’autoafirmació. L’acció, la força, el dinamisme, la voluntat del guerrer i la purificació.
És el déu de la guerra. Personifica la força bruta, la confusió i l’origen de les guerres.
Mercuri
L’intel·lecte. La comunicació, la paraula, la ment, la curiositat i la integració.
És el déu del comerç, de l’eloqüència i dels lladres. Missatger dels déus i protector del bestiar.
Júpiter
La saviesa. L’ordre, l’expansió, la cooperació, l’alegria, l’agraïment, l’optimisme i l’abundància.
És el planeta més gran, per això, és el pare de tots els déus. Senyor del cel i de la pluja i creador dels núvols.
Venus
L’amor. El desig, la bellesa, el plaer, l’art, l’harmonia, les relacions, l’atracció, la creativitat i el compartir.
És el cos celest més brillant, després del Sol i la Lluna. Deesa de l’amor, la bellesa i la fecunditat.
Saturn
La responsabilitat. Les estructures, el temps, les lleis i els principis de la vida. Posa límits, és conservador i demana esforç.
És el déu del temps Cronos. Deitat de la collita, supervisor de l’agricultura, de la natura i del pas de la vida.
Sol
El centre. L’esperit, la força vital i la consciència del jo. Dóna direcció i propòsit.
És l’estrella que brilla enigmàticament amb llum pròpia. Font inesgotable de vida. Multitud de mites giren al seu voltant.