Aquesta és l’ombra del fill de l’home
que projecta el que hom desprèn de semblant
de l’experiència de l’ésser en l’hòrrit
i delicat món de les coses.
Soc qui imagines, la il·lusió o la llegenda
que més necessitis!
Entra amb mi a l’univers dels qui s’han atrevit!
Pregunta’t:
el què creus pot ser considerat la veritat?
Fes servir a través meu el sagrat oracle,
el preuat tresor capaç de parlar-te
més enllà de les propostes,
més enllà de les arrels,
en paraules que mai t’haguessis atrevit a sospitar.
Doncs jo he sigut la teva vergonya
quan no era el moment, encara,
de mirar dins l’espill.
I estic amb tu dins la sang
perdent més i més la consciència al teu costat.
Era jo qui trencava les religions
dels teus avantpassats,
mentre el cel s’enamorava
imperceptiblement de la meva mort.
Amb exèrcits de vent he assetjat
les ciutats dels comerciants.
Amb eines de péll he acariciat les figures
que han gosat demanar quelcom més
que la rígida lletra.
Amb cabells d’imparable creixença
he imprès els crits dels prohibits.
Jo era els teus vint anys i el gran amor
que vas apartar creient ocultar-me.
Era amb tu quan et senties immortal
i en els ulls dels que creies entendre i estimar
a mi em miraves.
Poetes i alquimistes em buscaven
i sempre era al seu costat.
Jo t’he fet comprendre
que les coses més súbtils
i les veus que dins teu escoltes
són missatges d’imparable importància.
Ja veus, doncs, que soc el teu anhel
en l’impossible intent d’esborrar allò d’indigne.
Heretges, joventut,
vers ingrat que mai no arriba,
és amb mi que cal esperar quan sapigues qui ets,
just després d’escoltar això.
Joan Vinuesa