Estimar és l’eterna innocència,
i l’única innocència és no pensar…
Alberto Caeiro
En la nostra societat, el temps s’entén com una línia de segons, minuts, hores i dies que se succeeixen com soldats, un darrere l’altre… Els antics coneixien i veneraven un segon temps, més fonamental i profund: Kairós, el temps de les oportunitats que s’obren a cada moment.
El temps ha deixat de ser una línia recta
per esdevenir un corriol per paratges desconeguts
El temps kairològic ens porta a escoltar allò que cada moment expressa. Kairós significa el moment just. No es tracta de cap temps quantitatiu, sinó del temps qualitatiu de l’ocasió, l’experiència del moment. És el temps de la creació, del fer, de la poesia…
Païm el menú d’aquest viure incert
Tots experimentem la sensació que ha arribat el moment oportú per a dur a terme alguna cosa. Que hi ha una hora per sembrar i un altra per collir. Una per parlar i una altra per al silenci… Cada moment té la seva qualitat única, donada pels astres, les estacions i el moviment de la vida que batega a dins i a fora.
El present va en bicicleta i de baixada cap a mi
Kairós ens demana observació i ens ensenya que cal respectar la vida que es construeix en xarxes. Tots els temps i totes les energies conflueixen a cada instant i fan que sigui sagrat. Cada moment ens obre les portes cap a la vida, la poesia i a nosaltres mateixos. Atents al Kairós podrem veure com floreix l’ànima.
Text: Llunarbori 2019. Andri Stahel i Elena Sixto
Versos: Elena Sixto del poemari: S’illa de la calma ::www.lafresca.net/poemes::