Poema de l’any 2019

Comencem el camí clar de la lluna.
La puresa, el més petit, allò que anem sembrant. 
M’arrelo de nou amb paciència.

Ens creix la llum a dins.
La musa dels poetes ja s’atansa.
Percebo la connexió divina amb el món.

Cada cop, arribem una mica més enllà. 
Les paraules prenen volada. 
Em manifesto en les accions.

La fera ens diu qui som.
La poesia arriba vestida de vida.
Em surt la força interior.

Ens donem al moment present.
Tot creix i vola i viu. 
La intuïció em diu el camí.

Arribem al límit del terme.
Cada cosa té el seu lloc. El seu temps.
M’enamoro del món.

Sentim una gratitud infinita.
El Sol triomfa i la Terra pren una energia màgica.
M’impulso i salto el foc.

Renovem la confiança amb l’Univers.
Pensar, sentir i fer.
Integro la meva totalitat.

Madurem les decisions amb serenitat.
Les muses atresoren la flama de la saviesa. 
Recullo els fruits i omplo el rebost.

Despertem en el somni del bosc.
El foc de l’estiu entra dins la terra.
Ballo amb els follets bolets.

Guardem la llavor a dins. 
Cauen fulles grogues i fruits vermells.
Alenteixo el temps a la posta de sol.

Fem una festa a la lluna.
Les fronteres amb l’Altre món es fan subtils.
M’obro a la saviesa ancestral.

Ens il·luminem amb la flama del cor.
La quietud és amiga i la natura dorm. 
A la fi, celebrem l’inici.


Poema de l’any 2020